Barcelona i Toluges: un retrobament mil·lenari

La ciutat de Barcelona es va despertar aquell 11 de juny de 2026 amb una atmosfera que combinava solemnitat i expectació. No era un dia qualsevol: el Parlament de Catalunya es disposava a obrir simbòlicament les portes a un episodi fundacional de la seva pròpia història. Mil anys després de la primera Assemblea de Pau i Treva celebrada a Toluges l’any 1027, la institució catalana volia tornar a situar el Rosselló al centre del relat polític del país.

🌿 Una delegació nord‑catalana que travessa el temps i la frontera

La delegació arribada de la Catalunya del Nord era nombrosa i representativa. Al capdavant, l’alcalde de Toluges, Nicolas Barthe, caminava amb la consciència que aquell dia la seva vila recuperava un protagonisme històric. L’acompanyaven:

• Laurent Lopez, primer tinent d’alcalde
• Éric Garavini, regidor d’ordenació del territori
• Thierry Segarra, regidor encarregat de la catalanitat
• Jacques Bailleul, president de l’associació Toluges Terra de Pau, El Mil·lenari

Però Toluges no venia sola. La resta del territori nord‑català també hi era present, amb una representació institucional diversa i transversal:

• Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental
• Nathalie Piqué, batllessa de Pesillà de la Ribera
• Jean‑Paul Billès, antic batlle de Pesillà de la Ribera
• Iu Escape, historiador
• Rémy Farré, de l’Associació per a l’Ensenyament del Català
• Joan Peytaví, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’UPVD
• Annaëlle Brunet, regidora d’oposició a Perpinyà
• Albert Piñeira, delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà
• Thierry Scherrer, bisbe de Perpinyà‑Elna
• Les escoles associatives La Bressola

Tots ells, plegats, formaven una imatge insòlita i poderosa: la Catalunya del Nord tornava a ser convidada d’honor en una institució que, en bona part, havia nascut gràcies a un episodi ocorregut en terres rosselloneses.

🏛️ El Parlament com a escenari del retrobament

A l’interior del Palau del Parlament, l’ambient era solemne. El president Josep Rull exercia d’amfitrió, acompanyat de dues antigues presidentes de la cambra: Laura Borràs i Carme Forcadell. La fotografia oficial, amb tots els representants nord‑catalans i sud‑catalans alineats, tenia un aire de reconciliació històrica: un pont simbòlic entre el passat i el present.

Rull va insistir en el seu discurs que Pau i Treva no pot ser només un record patrimonial. «És una continuïtat històrica feta d’assemblees, lleis pròpies i transmissió d’un llegat polític», va afirmar.

L’historiador del dret Tomàs de Montagut va aportar la perspectiva acadèmica: les assemblees de Toluges van ser «el punt de partida dels Usatges, de la Cort Comtal i, més endavant, de la Generalitat com a contrapoder davant la monarquia i els abusos feudals». En un segle XI marcat per la violència, l’abat Oliba va proposar un mecanisme innovador: deliberar públicament la pau.

🧭 El Consell del Mil·lenari: 29 veus per donar forma al 2027

Uns dies abans, el 5 de maig, el Parlament havia constituït el Consell del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva, format per 29 personalitats de prestigi vinculades als àmbits:

• universitari
• jurídic
• cultural
• historiogràfic
• i del foment de la pau

L’acte de constitució va ser presidit també per Josep Rull, amb la presència del comissari del mil·lenari, Manel Vila, i de membres de la Mesa:

• Raquel Sans, vicepresidenta primera
• Glòria Freixa, secretària primera
• Rosa Maria Ibarra, secretària tercera

El Consell té l’encàrrec d’assessorar la Mesa en el disseny dels actes, activitats i materials que es desplegaran al llarg del 2027, amb l’objectiu de recordar les arrels del parlamentarisme català i reivindicar el compromís històric del país amb la pau i la dignitat humana.

🔭 Cap a un 2027 de projecció internacional

La commemoració arriba en un moment de gran visibilitat internacional, marcat també per la recent visita del papa Lleó XIV. El Parlament vol aprofitar el mil·lenari per explicar al món que, en un temps de violència feudal, Catalunya ja va imaginar un model de convivència basat en la paraula, el pacte i la protecció dels vulnerables.

Quan la delegació nord‑catalana va sortir del Parlament, la sensació era clara: Toluges tornava a ocupar el lloc que li correspon en la història compartida dels dos costats del Pirineu.